Antiquari

Foto: Fons Salvany – BC.
Com aquesta tarda me’n vaig a Girona…

Salute!

Com podeu veure aquí estaven fent els túnels del metro que passen per sota de la Via Laietana. Els edificis no es distingeixen massa bé.

Fotografia de Josep Salvany i Blanch (font: Biblioteca de Catalunya).

Salute!

En aquesta foto sembla que Barcelona encara no hagués creuat la Diagonal.

No tinc clara la data de la foto, si algú la coneix…

Actualment

Salute!

Imatge habitual de l’accés d’Urgell-Tamarit al Mercat de Sant Antoni, aquest cop acolorida.

Actualment

Recordeu que podeu proposar les vostres fotografies antigues d’arreu dels Països Catalans a: antiquari ( arrova ) refres.cat

Salute!

Foto: Fons Salvany – BC. Avui sortim de Barcelona sense anar massa lluny, fins a Martorell, a un pont que ara està envoltat de carreteres, autopistes…

Actualment

Recordeu que podeu proposar les vostres fotografies antigues d’arreu dels Països Catalans a: antiquari ( arrova ) refres.cat

Salute!

Aquesta església queda amagada darrera de la façana de mar de la plaça Catalunya i és molt recomanable per a qui no la conegui:

Pobles de Catalunya – Església de Santa Anna

El que es pot visitar és, església, claustre i sala capitular, el que resta de l’antic cenobi de Santa Anna accesible des del carrer Santa Anna o des de la plaça Catalunya a través d’un petit carreró. L’església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint el seu actual aspecte durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l’estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada. La porta gòtica és del 1300. Durant el segle XIV s’allargà la nau que ja va ser coberta amb volta gòtica de creueria i al segle següent es construí el cimbori, refet en obra vista després de la guerra civil. A l’esquerra de l’absis hi ha la capella dels Perdons, del segle XIV. És interessant el sepulcre del noble cavaller Miquel de Boera, del segle XVI. La moderna capella del Santíssim està decorada amb pintures de Pere Pruna.

La imatge mostra l’enderroc de part del conjunt que va fer-se en enderrocar la muralla de la ciutat.

Fotografia de François-Marie-Louis-Alexandre Gobinet de Villecholes.

Salute!

Vista de l’inici del carrer Junqueres des de l’actual plaça Urquinaona. En podeu veure una comparativa a:
Fotos de Barcelona – Comparativa Carrer Junqueres

Salute!

L’edifici també es obra d’Enric Sagnier i Villavecchia, el mateix arquitecte de l’esglèsia del Tibidabo que vaig posar fa uns dies. Aquest edifici està situat al passeig de la Vall d’Hebron, fou construït inicialment com a orfenat, amb internat i escola, lloc on ara hi ha la biblioteca s’inaugurà l’any 1930. Està format per quatre pavellons a la planta baixa i tres pisos, i la capella, units per un altre cos perpendicular i organitzats amb rigorosa simetria, amb l’església sobre l’eix. Aquesta té la façana a nivell del segon pis i s’hi accedeix per una escalinata amb terrasses a diferents nivells. Seguint un dels recursos propis de l’arquitectura noucentista l’autor utilitza elements procedents tant del barroc com de l’arquitectura catalana tradicional, com són els relleus de la terra cuita.

L’orfenat no cessà la seva activitat fins al 1971, any en què la congregació de religioses, sense recursos per tal de continuar la seva tasca, va abandonar l’edifici. A principis dels anys 70, ja tancat l’orfenat, el Patronat va vendre les dependències a l’Ajuntament. Durant bastant temps es va deixar fer malbé les instal·lacions fins que el moviment associatiu veïnal, molt fort en els temps de la transició, va reivindicar tot el conjunt com a equipaments d’ensenyament per al barri. L’any 1977 es va recuperar l’edifici per tal d’utilitzar-lo com a equipament d’ensenyament i finalment es varen crear dos instituts, un de Formació Professional i l’altre de Batxillerat, tal i com demanaven els veïns. Des de llavors va quedar instal·lat a la meitat dreta el Centre de Batxillerat que des de l’any 1985 portava el nom del poeta Carles Riba i a la part esquerra el Centre de Formació Professional que es va anomenar Patronat Ribas en memòria de l’orfenat. L’IES Vall d’Hebron es constitueix com a tal el curs 2002-2003 i surt de la fusió dels dos centres independents que ocupaven les ales d’un mateix edifici, l’antic Orfenat Ribas. En el moment de la fusió es tractava de dos I.E.S., que provenien de dues tradicions diferents. Fruit d’aquests orígens diferenciats, l’oferta formativa també era diferenciada i en el Patronat Ribas s’oferia la possibilitat de cursar estudis de Cicles Formatius de Grau Mig i de Grau Superior a més dels d’E.S.O. i Batxillerat que també s’oferien al Carles Riba, la particularitat del qual era la d’oferir Batxillerat Artístic.

Aquesta imatge i unes quantes més són gentilesa d’Olga Carrilero a qui agraeixo la col·laboració.

Montjuïc havia estat, sobretot als segles XIX i XX, i fins fa poc un espai de lleure de barcelonin*s que no podien permetre’s el luxe de tenir segona residència a Horta, Vallcarca o Vallvidrera. Barcelonins i barcelonines pujaven a Montjuïc a fer excursions per la muntanya que acostumaven a acabar en el que es coneixia com fontades en alguna de les moltes fonts que hi havia per la muntanya.

Nova vista de la catedral de Barcelona, aquest cop des de l’aire. Fons: ICC